L'aigua i l'Albufera

L’origen de l’Albufera

De golf a albufera

Abans que albufera, fins fa uns pocs milers d’anys, l’Albufera de València va ser un golf marí, una gran ancorada que amb el temps es va anar tancant i reduint. Els rius, els barrancs i els corrents marins van anar a poc a poc aportant sediments, formant xicotets deltes a les desembocadures del Túria i el Xúquer —que llavors eren rius sense nom—, i creant una restinga litoral —una franja d’arena—, fins que aquell golf es va convertir en una albufera en tota regla, exactament com diu el diccionari:

albufera: 1. f. Llacuna litoral, d’aigua salina o lleugerament salobre, separada del mar per una llengua o cordó d’arenes, però connectada amb ell en certes zones.

A l’Edat Mitjana, en aquesta gran albufera ben comunicada amb el mar, hi havia una gran riquesa pesquera, pastures abundants i una pròspera activitat salinera.

 

D’una albufera d’aigua salobre a una altra d’aigua dolça

Amb el temps, aquesta albufera de llibre es va convertir en una albufera una mica rara, perquè la seua comunicació natural amb el mar va acabar sent controlada per l’home.

La vella albufera d’aigües salobres, on l’aigua salada del mar es barrejava amb l’aigua dolça dels rius, barrancs i ullals —i on l’aprofitament principal era la pesca—, es va transformar en un estany costaner al qual l’ésser humà, que havia decidit estendre definitivament el cultiu de l’arròs, va començar a dominar aquella vella connexió amb el mar.

A partir del segle XVIII, l’ampliació de la Séquia Reial del Xúquer va donar lloc a la definitiva expansió agrària a l’Albufera. Els agricultors van construir les «goles» —canals de desguàs— i van col·locar comportes en elles per a impedir l’entrada d’aigua salada i poder gestionar els nivells de l’aigua de l’estany; aigua dolça amb la qual regar els seus camps d’arròs a través de séquies i més séquies.

El propi arrossar va anar guanyant terreny, ocupant zones que abans estaven cobertes d’aigua i senillars. Per exemple, en 1798, la superfície «establida» —guanyada a l’estany— a l’Albufera era de 32.800 fanecades, unes 2.700 hectàrees; és a dir, pràcticament el mateix espai que el que avui ocupa la llacuna: 2.800 hectàrees.

Campanya realitzada amb la colaboració de la Conselleria de Agricultura, Medio Ambient, Cambi Climátic i Desenvolupament Rural mitjançant la línea de subvencions de bones práctiques del aigüa (2017)

Amb la col·laboració de: